Un budista secular (català)

[5 pàgines] Article de Stephen Batchelor aparegut al número de Tardor 2012 de la revista Tricycle. És un molt bon escrit per fer-se una idea sobre què és el budisme secular o, almenys, quina n’és la visió de Batchelor.

Sóc un budista secular. He trigat anys a “sortir de l’armari” per complet i encara sento una molesta inseguretat, un lleuger halo de traïció en declarar-me en aquests termes. Com a budista secular, la meva pràctica tracta sobre com respondre de la manera més sincera i urgent possible al sofriment de la vida en aquest món, en aquest segle (el nostre saeculum) en què ens trobem ara i en què es trobaran les futures generacions. Més que assolir el nirvana, veig el propòsit de la pràctica budista com el continu florir de la vida humana aquí a la terra en el marc ètic del camí òctuple. Donats els coneixements existents sobre l’evolució biològica dels éssers humans, l’emergència del llenguatge i de la consciència d’un mateix, la sublim complexitat del cervell i la integració d’aquestes criatures en la fràgil biosfera que envolta aquest planeta, no aconsegueixo comprendre com després de la mort física pot haver-hi continuïtat de qualsevol consciència o jo personal, impulsada per la implacable força dels actes (karma) comesos en aquesta o prèvies vides. A molts –potser a la majoria– dels meus coreligionaris, aquesta confessió els conduiria a preguntar: “Llavors per què, si no creus en aquestes coses, et segueixes considerant budista?”

 

Seguir leyendo “Un budista secular (català)”