El poder de la plena conciencia (també en català) – Martine Batchelor

[1,5 págs.]

Una práctica regular de la meditación es un buen método para desarrollar la aptitud de estar consciente, una fuerza que podría convertirse en más potente que la inclinación a los malos hábitos. El poder de la plena conciencia te da la fuerza de hacer las cosas de manera diferente, y de encontrar el coraje de ir más allá de aquello que te limita habitualmente.

Durante bastantes años, he sufrido un fuerte sentimiento de rechazo cada vez que una persona me ha hecho daño. No era capaz de dirigirle la palabra durante largo tiempo. Un día, noté este hábito cuando estaba apareciendo. Vi claramente que estaba a punto de cerrarme a la otra persona. En aquel momento, el poder de la plena conciencia era suficientemente potente para pararme y ofrecerme la ocasión de responder a la situación de manera diferente. Me quedé aterrorizada por este terreno desconocido en el cual me disponía a penetrar. Pero escogí ir más allá del miedo, sonreír e ir hacia la otra persona en lugar de alejarme. Me sorprendió un sentimiento de bienestar en el fondo de mi corazón. Me sentí muy calmada. De golpe, me di cuenta de cuán doloroso debía ser para los demás sentirse rechazados. Fue un choque.

Cultivar la concentración y la investigación nos permite ver nuestros hábitos con más claridad. A primera vista, no te das cuenta de tu comportamiento hasta que se repite. Alguien actúa de una manera que te desagrada, reaccionas de manera habitual y rápidamente te dejas llevar por el poder del hábito. Después de un cierto tiempo, cuando la reacción ha pasado, remarcas arrepentido que una vez más te has dejado atrapar. Pero, con el tiempo, te das cuenta del hábito más rápidamente e incluso eres capaz de encontrarlo interesante. Hay un estadio en el cual, mientras ves tu comportamiento en medio de su ciclo, tienes conciencia de estar bloqueado en un lugar familiar – pero eres incapaz de contrariar la fuerza de tu sentimientos y pensamientos habituales. Esta etapa es la más difícil. Reconoces lo doloroso y torpe que es actuar así, pero no puedes hacer otra cosa. Con el tiempo, la duración y la intensidad del hábito serán menos fuertes gracias a tu aptitud de ser más consciente de él.

La investigación meditativa nos ayuda a reconocer las palabras, los sentimientos o las condiciones que disparan nuestros comportamientos reactivos. Cuando esto está más claro, la atención enfocada nos permite darnos cuenta de que estamos en el comienzo de un ciclo. Podremos entonces recordar los cuatro esfuerzos*. En ese momento, podremos devolver nuestra atención sobre la respiración y el cuerpo. Podremos explorar la situación e intentar abrir nuestro corazón a las personas implicadas. Después de esto, podremos buscar igualmente una forma de crear espacio, movimiento, con el fin de alejarnos de esas reacciones automáticas. Podemos ir a pasearn, por ejemplo; llamar a un amigo, leer, escribir o bailar. Esto va a debilitar la potencia del dispositivo e incluso de todos los elementos que disparan el hábito. Empezaremos así el camino de la libertad. Finalmente, podremos percibir la tendencia antes de que aparezca y escoger libremente actuar de otra manera. Es así que se abre nuestro corazón, que nuestra mente se clarifica. Lo que no nos atrevíamos a esperar se hace posible.

*Los cuatro esfuerzos los cita la autora en otro apartado del artículo, y son:
Prevenir la aparición de estados mentales torpes.
Dejar ir los estados mentales torpes, una vez que hayan surgido.
Desarrollar estados mentales hábiles aún no aparecidos.
Mantener estados mentales hábiles existentes.

Una pràctica regular de la meditació és un bon mitjà per desenvolupar l’aptitud de ser conscient, una força que podria esdevenir més potent que la inclinació als mals hàbits. El poder de la plena consciència et dóna la força de fer les coses de manera diferent i de trobar el coratge d’anar més enllà d’allò que et limita habitualment.

Durant bastants anys, he sofert un fort sentiment de rebuig cada vegada que una persona m’ha fet mal. No era capaç de dirigir-li la paraula durant un llarg període. Fins que un dia vaig notar aquest hàbit quan estava apareixent. Vaig veure clarament que era a punt de tancar-me a l’altre. En aquell moment, el poder de la plena consciència era suficientment potent per aturar-me i oferir-me l’ocasió de respondre a la situació d’una manera diferent. M’aterrava aquest terreny desconegut en què anava a penetrar. Però vaig escollir anar més enllà de la por, somriure, i anar cap a l’altre en comptes d’allunyar-me’n. Em va sorprendre una sesensació de benestar en el fons del meu cor, em vaig sentir molt tranquil·la. Tot d’una, em vaig adonar que havia de ser molt dolorós per als altres sentir-se rebutjats. Va ser un xoc.

Cultivar la concentració i la investigació ens permet veure els nostres hàbits amb més claredat. A primera vista potser no t’adones del teu comportament, fins que es repeteix. Algú actua d’una manera que et desagrada, reacciones de manera habitual i ben de pressa se t’emporta el poder de l’hàbit. Després d’un cert temps, un cop la reacció ha passat, remarques penedit que, un cop més, t’has deixat atrapar. Però, amb el temps, reconeixes l’hàbit més ràpidament i ets capaç fins i tot de trobar-lo interessant. Hi ha un estadi on, quan veus el teu comportament enmig del seu cicle, tens consciència d’estar bloquejat en un lloc familiar – però ets incapaç de contrarestar la força dels teus sentiments i pensaments habituals. Aquesta etapa és la més difícil. Reconeixes com és de dolorós i inepte actuar així, però no pots actuar d’una altra manera. Amb el temps, la durada i la intensitat de l’hàbit esdevindran menys fortes gràcies a la teva aptitud de ser-ne més conscient.

La investigació meditativa ens ajuda a reconèixer les paraules, els sentiments o les condicions que desencadenen el nostres comportaments reactius. Quan això és més clar, una atenció enfocada ens permetrà adonar-nos que estem al començament d’un cicle. Llavors podrem recordar els quatre grans esforços*. En aquell moment, podrem retornar la nostra atenció a la respiració i el cos. Podrem explorar la situació i tractar d’obrir el cor a les persones involucrades. Després d’això, també podrem trobar una manera de crear l’espai, el moviment, a fi d’allunyar-nos d’aquestes reaccions automàtiques. Podem anar a fer una passejada, per exemple; o trucar a un amic, llegir, escriure o ballar. Això debilitarà no només el poder del dispositiu, sinó també de tots els elements que desencadenen l’hàbit. Començarem així el camí cap a la llibertat. Finalment, podrem percebre la tendència abans que aparegui, i escollir lliurement actuar d’una altra forma. D’aquesta manera s’obre el nostre cor, la nostra ment esdevé clara. El que no ens atrevíem a esperar esdevé possible.

* Els quatre esforços els cita l’autora en un altre apartat de l’article i són:
Prevenir l’aparició dels estats mentals inhàbils.
Deixar anar els estats mentals inhàbils un cop apareguts.
Desenvolupar estats mentals hàbils que encara no han aparegut.
Mantenir els estats mentals hàbils ja existents.

Fuente: http://www.martinebatchelor.org/index.php/fr/la-meditation